| Per tenir un control de l'aigua de la piscina els paràmetres que més interessa conèixer són: Temperatura Per sota dels 18º C es considera freda i no existeix cap tipus de problema; sobre els 24º C pot presentar precipitacions de sals càlciques i terbolesa. Quant més alta és la temperatura més es desenvolupen els bacteris, algues i altres microorganismes. En piscines cobertes la temperatura de l'aigua no sobrepassarà 30 º C i la del recinte serà de 2 0 4 º C superior a la del got. Desinfectant Els nivells de desinfectant existents en aigua hauran de garantir una protecció als usuaris de la piscina. Per a això cal que existeixin uns valors de desinfectant determinats segons el tipus de producte que s'utilitzi. |
|
| Cloro lliure | 0,5-2 mg/l |
| Cloro total Màxim | libre + 0,6 mg/l màxim |
| Plata | < 50 mg/l |
| Brom | 1-3 mg/l |
| El pH És la mesura d'acidesa o alcalinitat; la seva escala varia de 0 a 14 i el ph neutre té valor 7.Així, si el ph és inferior a 7 es diu que l'aigua és àcida i si el ph és superior a 7 es diu que l'aigua és bàsica. El ph idoni es troba entre 7,0 i 7,8. Un ph incorrecte pot portar conseqüències negatives: pH inferior a 7: Corrosió de les parts metàl·liques en contacte amb l'aigua. Irritació de la pell, mucosa i ulls. ph superior a 7,8: Precipitació de sals càlciques. terbolesa. Bloqueig de filtres. Irritació de la pell, mucoses i ulls. Consum elevat de desinfectant. El ph es pot mesurar mitjançant un test colorimétric] o amb un ph-metre. Alcalinitat És la quantitat de carbonats i bicarbonats a l'aigua. Es mesura en ppm (parts per milió) de carbonat càlcic o en graus francesos (ºF). Un grau "F" equival a 10 ppm de carbonat càlcic. Si l'alcalinitat és baixa l'addició d'un producte neutre o bàsic modificarà molt el ph i serà difícil mantenir-lo en el nivell idoni i si és massa alta serà molt difícil corregir-lo. Es mesura mitjançant un test [colorimétrico] o amb tècniques de laboratori. Duresa És la quantitat de compost de calci, ferro, alumini, zinc de magnesi dissolts a l'aigua. Es mesura en ppm de carbonat càlcic o en "F". La duresa a vegades ve regulada per les normatives, ideal és de 150 a 250 ppm. Una duresa superior farà precipitar les sals càlciques i bloquejar el filtre. Es controla mitjançant un test colorimétric] o amb tècniques de laboratori. Mineralització (salinitat) És la concentració de minerals dissolts expressats en mg/l. En les piscines augmenta respecte a l'aigua d'alimentació, ja que s'enriqueix amb la suor dels banyistes i amb alguns productes de tractament. La poca mineralització pot ser causa de corrosió. Les aigües molt mineralitzades també són corrosives i incrustants, de gust desagradable, causen una certa terbolesa i fins i tot són irritants, a més de produir un increment del consum de desinfectant. Formes de calcular-la: ·En el laboratori, per evaporació de l'aigua: extracte sec expressat en mg/l.·Sobre el terreny, mesurant la conductivitat de l'aigua o la seva resistència mitjançant conductímetre] o resistivímetre, respectivament. Incrustacions En general són causades per la precipitació de sals càlciques, principalment de carbonat càlcic, que es poden dipositar:- Sobre la sorra del filtre, accelerant la saturació i reduint l'eficàcia. - Sobre les parets de la piscina, proporcionat un suport als microorganismes i algues. - Sobre el sistema d'escalfament. - Dins de les canonades, disminuint el cabal. - Dins de les bombes dosificadores i boques d'injecció, obligant a desmuntar-les i netejar-les amb més freqüència. Corrosió L'agressivitat de l'aigua no és l'únic responsable d'aquest fenomen, sinó que hi ha moltes altres que les afavoreixen, com poden ser: Una concentració baixa de ions càlcics. La mineralització. Una concentració en ions clorurs superior a 200 mg/l. Variacions de temperatures importants. Velocitat elevada de l'aigua en les canonades (erosió). En la instal·lació, materials incompatibles dintre seu (per exemple, coure/acer galvanitzat). L'aigua agressiva sol oxidar els metalls del circuit hidràulic i ataca els revestiments (juntes) fetes amb ciment. Recordar que… Calci i magnesi: determinen la duresa. Bicarbonats i carbonats: determinen l'alcalinitat. Clorurs i [bromurs: l'increment com a conseqüència de l'acció del desinfectant sobre la matèria orgànica determinarà l'envelliment de l'aigua. Sulfats derivats del seu ús, del sulfat d'alumini i de l'oxidació de la matèria orgànica. |
|
